Objectius


El nostre objectiu és analitzar com els residents en aquests espais sobreviuen, s’organitzen i resisteixen. Partim d’un marc teòric construït sobre els conceptes de despossessió, resiliència i resistència. A través de l’anàlisi d’aquests processos, pretenem aconseguir una millor comprensió dels processos de marginalització i supervivència i, al mateix temps, reforçar el reconeixement i auto-coneixement de les capacitats i de les experiències dels que hi viuen. Amb aquest objectiu, vam abordar diversos casos d’estudi en contextos geogràfics i socials diferents (Barcelona, Boston i Haití), que han estat ja abordats en alguns aspectes per membres de l’equip d’investigació, i que són ara ampliats, reelaborats i reinterpretats sota la perspectiva comú dels espais urbans extrems.

A l’àrea de Barcelona, examinem el cas del barri de la Mina al municipi de Sant Adrià de Besòs en el límit oriental de la capital barcelonina i dos sectors del barri del Raval al centre històric de Barcelona (bloc d’habitatges del carrer Om, i sector Robadors-Plaça de Salvador Seguí). Aquests casos representen històries de despossessió que afecten la vida quotidiana: el barraquisme i el reallotjament en blocs d’habitatges; l’expropiació i subsegüent reallotjament en el bloc d’habitatges socials per una operació de renovació urbana; el procés d’assetjament i pressió d’expulsió sobre col·lectius en àrees centrals.

A l’àrea de Boston, es tracta del barri de Dudley / Roxbury, un cas de reconstrucció comunitària, ambiental i econòmica des dels anys 1980, partint d’una situació d’abandonament agut, desindustrialització, manca d’inversió privada i pública, crim i droga, i danys ambientals. És un cas en què la segregació racial és significativa en l’origen del problema i també en les propostes de reconstrucció i reconciliació.

A Haití, el terratrèmol de 2010 va deixar 200.000 morts i 1 milió i mig de persones sense llar. En un entorn de pobresa extrema i devastat per la catàstrofe natural, reprenem el cas del nou barri perifèric d’autoconstrucció d’Mayard (Jacmel, sud-est d’Haití) que va créixer amb l’arribada de refugiats pel sisme per ressaltar la capacitat d’adaptació i auto-organització de la població per assolir estàndards de vida socialment sostenibles.

Tot i que els casos d’estudi estan marcats per diferents formes de trauma (la pressió de la renovació urbana, la segregació racial, la catàstrofe natural), tot ells es desenvolupen en els marges socials i urbans de la ciutat, i tots compten amb l’estigma de tractar-se d’espais invisibles i «no desitjables», habitats per persones o col·lectius marginals. En tots els casos han tingut lloc una diversitat d’experiències de tipus bottom-up amb graus d’èxit variables. El projecte es proposa desvetllar, precisament, com les iniciatives sorgides «des de baix», si arriben a fructificar, poden constituir un progrés social real per als col·lectius i els seus espais, i contribuir a una major igualtat social i espacial a llarg termini.